Puntuals com sempre, el 24 de maig ens vam reunir per anar cap a La Segarra, una comarca que sovint creuem tot sovint amb els nostres vehicles, però a la que no hi dediquem gaire temps per a trepitjar-la i gaudir-la.

Després d’esmorzar s’insinuà alguna gotellada que no va anar més enllà, però ens va deixar un lleuger ennuvolat perfecte per caminar.

A Sant Serni, avui un agregat de Torà, prenem les motxilles i seguint una còmoda pista amb un llarg descens arribem al gual de la riera de Llanera. Després d’una lleugera pujada prenem un altre camí, ara seguint en barranc del Quadros, tot planejant entre boscos i prats arribem fins a la imponent Torre de Vallferosa que hem anat veient de fons tota l’estona. Fem un curt descens fins a la riera –que s’ha de travessar amb cura– on agafem un corriol amb un fort desnivell que ens porta en pocs minuts a gaudir de la protagonista de la nostra caminada.

Aquesta joia, encara molt desconeguda, és un exemplar únic del romànic militar del segle X. Té als seus peus enrunats l’església de Sant Pere i el poblet de Vallferosa. Els carrers desbrossats ens permeten veure com eren les cases, algunes de les quals s’endevinen prou importants, amb grans galeries, pisos alts i dovelles de fusta emmarcant portes i finestres.

A la Torre s’hi pot accedir per una porta a uns deu metres d’alçada mitjançant una escala de fusta apta per a tothom. A l’interior hi ha una altra torre que va ser recoberta per una segona que s’alça fins als 32 metres. Contractant una visita guiada també es pot accedir als merlets superiors.

Una pista amb fort pendent –sort dels núvols– ens porta fins a Santa Maria de Vallferosa on ens espera l’autocar. Una bella caminada amb els marges dels camins curulls de tota mena de flors: és primavera.

L’altre grup, situat a Torà, va visitar el pont de les Merites, el nucli medieval de la vila, que amb els seus carrerons, porxos, el Museu del Pa, les places de la Font i de la República, etc., va deixar-los plenament satisfets.

Un altre racó no gaire conegut que hem de visitar. Tenim molt de país per veure i per viure.

Joan Ferrero i Oliver