A l’entranyable espai que la Biblioteca de Catalunya dedica a representacions teatrals, el 29 d’abril vàrem assistir a la versió escènica de la pel•lícula d’Ettore Scola del mateix títol.
Amb motiu de la visita de Hitler a Roma un gran edifici d’habitatges queda pràcticament buit. En aquest entorn es troben dos persones fins a un cert punt marginals: una mestressa de amb sis fills, víctima d’un marit tremendament masclista i un periodista a qui han expulsat de la ràdio on treballava.
Las solitud d’ambdós personatges fa que lentament vagin sintonitzant malgrat les advertències que la portera de l’edifici fa a la dona. Ella, en veure’s atesa i compresa, intenta seduir-lo, moment en que ell li confessa la seva homosexualitat. Finalment, cadascú torna a casa seva i tot s’acaba quan la policia s’endú el periodista.
La lentitud de l’acció i les contínues referències a la desfilada –on ella potser hauria volgut anar– remarquen encara més l’aïllament a que estan sotmeses algunes persones sensibles, mentre que la massa és feliç obeint consignes que potser no acaba d’entendre.