Per acomiadar l’any, el 19 de desembre, vam anar a Cercs (Berguedà) i concretament a la Colònia de Sant Corneli a fer l’acostumat Dinar de Nadal on, després d’un bon àpat, vam poder brindar per a compartir els bons desitjos i les bones intencions tradicionals.
Abans de dinar, vam visitar el Museu de les Mines de Cercs fent un breu recorregut per una antiga galeria, primer en un tren que evoca les antigues vagonetes i després la tornada a peu amb una guia que ens mostrà i explicà les dures condicions de treball dels miners tot i les diferències entre els de mitjan segle XIX, quan s’obrí la mina, i les de finals del segle XX quan es tancà definitivament.
La pols produïda en picar les vetes d’un carbó amb un alt contingut de sofre i les malalties pulmonars que se’n deriven; les emanacions de grisú i perill d’explosió que comporten; les llarguíssimes jornades laborals en la època pre-sindical; la manca de seguretat (permís de fumar dins la mina, piconadores pneumàtiques sense protecció per la oïda, tardana introducció del casc, etc.), són alguns dels aspectes que il•lustren la duresa del treball mencionat més amunt.
Una segona part de la visita ens mostrà el mode de vida a la colònia amb estris, tant domèstics com industrials que, veterans nosaltres mateixos, reconeixíem de la nostra infantesa i/o joventut. Finalment, a través d’un audiovisual veiérem allò que ens havien explicat prèviament.
Tornant al món d’avui, després del dinar es va fer l’acostumat sorteig dels pernils i es lliurà a cadascú un petit obsequi.
Fins aquí, la crònica d’aquesta darrera sortida, que acaba desitjant un bon any a tothom.
Jordi Rius