L’origen del museu no es relaciona amb una indústria ceràmica, sinó que deriva de la Festa del Càntir, que recupera una tradició del segle XVII dedicada a Sant Domènec que va protegir la població d’una greu pesta. A mitjans del segle passat es començà una Fira Internacional de Ceràmica i del Càntir i s’inicià las col•lecció d’atuells d’aigua, que actualment consta d’unes 3000 peces.
La visita, guiada per l’erudit Oriol Calvo, ens oferí unes completes explicacions de perquè els càntirs són d’una determinada manera depenent de l’ús que se’n farà. N’hi ha de domèstics, d’agrícoles o de mariners, per oli, per a transport (amb els dos brocs grossos), i finalment de decoratius. També ens van aclarir que, depenent de la seva morfologia, se’n pot deduir l’origen.
En resum un recorregut instructiu i molt ben documentat, que per no decebre, va finalitzar amb un àpat i la tornada a casa.