Qui no ha sentit o ha utilitzat alguna vegada: Està tocat del bolet!!…entès com a estar malament del cap o haver perdut l’enteniment.
Però quin és l’origen de l’expressió?: és molt remot, i aplicat a gent que en determinats moments adoptaven actituds molt estranyes i extravagants, com a conseqüència de la ingesta d’un bolet que conté substàncies al•lucinògenes amb efecte narcòtic; que provoca alteracions de la consciència com l’embriaguesa i perplexitat, acompanyades de visions irreals, somnis il•luminats i modificacions psíquiques transitòries. Es tracta del consum d’un bolet concret no comestible però que té propietats enteògenes: l’Amanita muscaria, conegut en català amb els noms de matamosques, oriol foll i reig bord.

Aquesta propietat de l’Amanita muscaria ha estat coneguda ancestralment per totes les cultures micòfiles, però el pas del temps i l’acció dels tabús socials l’han fet oblidar. Avui en dia pràcticament tots els boletaires saben que el matamosques no és comestible (és un bolet prohibit), però molt pocs, per no dir cap, coneixen l’ús que antigament algunes persones donaven a aquest bolet.

Lligat a aquest estat també sorgeixen les tradicions i llegendes sobre els personatges diminuts i entremaliats, que habiten dins dels bolets i que coneixem amb els noms de follets, martinets, menairons o gnoms. Qui els va inventar i per què? Per quin motiu els associem als bolets? Per què els atribuïm una força sobrehumana i una extraordinària saviesa? I sobretot: com és possible que cultures tan distants com la catalana, la siberiana o la dels maies-quítxues de Guatemala hagin imaginat el mateix tipus de personatges i els coneguin des de temps immemorials, quan no existia cap forma de comunicació universal?. Els follets que tots coneixem no són més que l´antropomorfització d’una part de les visions que experimenta una persona que ha ingerit Amanita muscaria o bolets amb les mateixes propietats.

Hi ha múltiples tradicions a Catalunya relacionades amb el món dels follets.
• Renten plats i netegen la casa quan les dones no ho han fet, però que després les tusta al cul quan són al llit.
• Remena les olles i els estris de cuina sense trencar mai res.
• Són invisibles, cometen entremaliadures i trenquen els plats que no són nets després de pegar a les dones i a les noies de la casa.

El tret comú a totes aquestes històries, és que sempre es considera el follet com un protector domèstic que no abandona mai una família malgrat que aquesta canviï de casa.

Montserrat Aguasca

[Si voleu ampliar el tema: Josep M. Fericgla. El bolet i la gènesi de les cultures. Gnoms i follets: àmbits culturals forjats per l’Amanita muscaria. Altafulla. 1991.]