Als documents medievals s’anomena el 1333 com a «lo mal any primer» posant-lo com a inici d’una sèrie d’anys de sequera, el que provocà males collites, que en definitiva signifiquen fam. Una població mal nodrida té les defenses immunològiques debilitades, el que propicia malalties, infeccions, etc. Així podem explicar, en part, les pandèmies de pesta negra que assolaren Europa, provocant la mort d’un terç de la població.
En aquest context arribà al tron el rei Pere III, dit el Cerimoniós (1336–1387), el qual atengué les demandes que el 1339 li feren arribar els consellers manresans per a construir una séquia que portés aigua a la ciutat a més de poder regar els camps propers al seu recorregut des de Balsareny a Manresa.
El bisbe de Vic entre 1328 i 1345, Galcerà Sacosta, va fer parar les obres que passaven pels feus del bisbat a Sallent, arribant al punt d’excomunicar la ciutat de Manresa. El litigi dugué als consellers a reclamar al rei que obligués al bisbe a deposar la seva actitud.
Finalment, el bisbe cedí a les pretensions dels manresans a causa de l’anomenat «Miracle de la llum», ja que el 21 de febrer de 1345, una misteriosa llum provinent de Montserrat entrà pels vitralls de l’església del Carme, raig que en arribar a la clau de volta es dividí en tres rajos que assenyalaven l’absis central, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. A partir d’aquest fet, que encara es commemora en l’actualitat, la construcció pogué continuar i acabar-se definitivament el 1387.
Una versió apòcrifa dels fets difereix en el final d’aquesta narració. Els consellers enviats al rei, havien quedat amb els seus conciutadans que en tornar de l’ambaixada, en un punt de Montserrat visible des de Manresa, encendrien una foguera si la negociació havia estat negativa i dues si era positiva. Quan els manresans van veure la llum de la segona foguera anaren a cercar al bisbe, però aquest ja havia marxat. Potser per això, Manresa té Sèu però no té bisbe i potser, també per això, un dels passeigs principals de la ciutat duu el nom de Pere III.
Jordi Rius