… el Camí Francès de Santiago o «Camino de Santiago» és en bona part la via romana «Ab Asturica Burdigalam»?
Aquesta via, catalogada com Itinerario Antonino A-34, anava d’Asturica Augusta [Astorga (León)] fins a Burdigalam [Burdeus (França]) i servia per dur els carregaments d’or extrets de les mines a cel obert que hi havia prop de l’actual Ponferrada, a la comarca del Bierzo, fins a Burdeus, França, i d’allà cap a Roma i altres destinacions.
Es creu que fou a través d’aquesta via que el segle V, a l’època de la caiguda de l’Imperi romà, entraren les tribus «bàrbares» dels sueus i dels alans. El primers s’instal•laren principalment a Galícia, mentre que els alans baixaren fins a Andalusia i d’allà cap al Nord d’Àfrica.
L’any 814 es trobaren unes relíquies que s’atribuïren a l’Apòstol Jaume el Major, però no és fins al segle XII que trobem documentades, per monjos de Cluny en l’anomenat Còdex Calixtí, les peregrinacions a Santiago.
Aquest còdex conté consells, descripcions de la ruta fins a Compostel•la (Campus Stellae), de les obres d’art així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del Camí. També hi ha sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol, a més d’especificar qui foren els primers constructors del temple.
A partir d’aquí s’intensificà el trànsit per aquesta via que portava els pelegrins europeus que entraven a la península per Roncesvalles fins al temple dedicat a l’Apòstol. La creixent circulació de gent implicà que s’establissin mercats en diferents localitats estratègiques de la ruta. Davant dels beneficis que això reportava, els senyors feudals demanaren més tributs i, en paral•lel, els comerciants, mercaders, hostalers, etc. obtingueren privilegis per a l’explotació de la seva activitat.
No sé fins a quin punt, els actuals caminadors d’aquesta ruta són conscients de la prosperitat que significà, durant l’època medieval, el «camino» per a l’extensa regió que l’envolta.

Jordi Rius