La sortida del 18 de març va ser una excepció per a la secció de Muntanya: ens vàrem traslladar a Aitona (Segrià) per dedicar la jornada a l’anomenat «fruiturisme»

Així, doncs, els 50 expedicionaris vàrem fer un recorregut pels espectaculars camps de conreu de préssecs, nectarines, pereres, etc. –que una calor molt avançada havia fet créixer les fulles que tapaven les flors parcialment–, atenent les explicacions d’una guia sobre el conreu «pre-ecològic» d’aquests fruiters, la producció dels quals, en gran mesura, va a l’exportació.

Vàrem tenir ocasió d’aprendre que el regadiu per goteig estalvia aigua; que amb esquers de feromones es controlen les plagues d’insectes; que els adobs es dosifiquen segons la composició del sòl i les necessitats de cada tipus d’arbre; que es fan podes controlades per controlar el pes que poden suportar les branques; que, de retruc, en haver-hi menys fruits els que queden són més saborosos, etc. Tot això  aprofitat pels aficionats a la fotografia que van immortalitzar l’espectacle de colors.

La ruta va continuar amb un recorregut pel casc antic d’Aitona, la visita a l’església, restaurada després dels desastres de la Guerra Civil i finalment a l’antiga capella de Sant Gaietà, del segle XVI, reconvertida en una exposició de semblances entre els conreus de fruiters de casa i els del Japó.

Tot seguit, i amb gana, vàrem anar al restaurant a dinar.

Abans d’emprendre el llarg viatge de tornada, encara vàrem anar a veure l’ermita de Sant Joan de Carratalà (romànic del segle XIII), que té una sola nau i l’absis orientat a ponent quan normalment ho està cap a llevant.

Fins la del mes que ve i a veure si no decau la participació.

Raimon Pey – Jordi Rius