SABIEU QUE  el bandolerisme català de finals dels segles XV i XVI és una evolució singular del que havia existit a totes les societats europees durant la baixa Edat Mitjana?

Mentre que el medieval es basava en accions contra l’opressió feudal, el bandolerisme barroc o d’Època Moderna no era obra de simples lladres sinó que es configurava en diverses xarxes de relacions personals, hereves de costums feudals però que també eren conseqüència dels canvis econòmics i socials de la nova era.

Els bandolers no tenien per què ser lladres de camins, molts eren persones mobilitzades pel noble a qui pertanyien per tal de fer la guerra al seu enemic (Perot Rocaguinarda, Llorenç Coll, etc.) i a vegades eren els mateixos senyors empobrits de la baixa noblesa que optaven per aquest mode de vida (Jaume Ruiz de Castellblanch). De totes maneres sovint la convergència de factors és difícil de destriar (Joan de Serrallonga).

Aquest darrer, de nom Joan Sala i Ferrer, va néixer a Viladrau el 21 d’abril de 1594. Orfe de mare als quatre anys, el seu pare i el seu germà gran van casar-se amb dues germanes que esdevingueren sogra i nora al mateix temps.

Als 24 anys es casà amb Margarida Tallada, del Mas Serrallonga de Querós, amb qui tingué cinc fills. Dificultats econòmiques el dugueren a fer petits robatoris com a complement de la seva activitat de pagès.

Tot va canviar quan el 1622 va matar un veí seu que l’havia denunciat. Comença aquí la seva fugida i els seus delictes més greus. El 1633 es refugia al Rosselló; el 1633, al Ripollès, troba Joana Massissa, la segresta i volta amb ella fins que a finals d’aquell any és capturat a Santa Coloma de Farners (La Selva) i el 8 de gener de1634 és executat a Barcelona.

La seva nombrosa quadrilla va continuar actuant un cert temps, fet que va forjar la llegenda del bandoler i el fals mite que robava als rics per donar-ho als pobres, que ha inspirat diversos romanços, cançons i novel·les.