SABIEU QUE …
… els «camins de ronda» de la costa mediterrània, i en especial els de la Costa Brava, tenen el seu origen a l’època dels atacs corsaris dels segles XVI i XVII ?
El creixement del comerç entre els mons bizantí, musulmà i cristià pels volts del segle IX originà un important moviment marítim a tota el Mediterrani amb els consegüents ports de comerç, d’avituallament, etc. i, de la mateixa manera que pels camins terrestres hi havia bandolers i lladres de camí ral, als camins marítims sorgiren les embarcacions pirates.
A mitjans del segle XVI, amb la gran activitat musulmana (1555-1556), les batalles entre potències marítimes –Batalla de Lepant (1571)– i el creixent malestar dels moriscos hispans que acabarien expulsats de la península el 1609, augmentaren de manera extraordinària les incursions de «moros» de Berberia (Tunísia, Algèria i Marroc) tant per a robar mercaderies com productes agrícoles i, molt sovint, persones que després vendrien com a esclaus: les dones en un tipus de mercat, els nens/nenes en un altre i els homes en d’altres en funció de les seves habilitats artesanals, comptant sempre amb la possibilitat d’obtenir-ne diners pel rescat.
A la vista dels beneficis que aconseguien els pirates, els monarques o els dirigent de les ciutats–estat, atorgaren uns document anomenats patent de cors (del llatí cursus, carrera) per a intervenir en els beneficis obtinguts. Aquests lladres oficials són els anomenats «corsaris»
És en aquesta època que a tota la costa mediterrània, de sud a nord i tant a la riba occidental com a la oriental, s’edifiquen nombroses torres de guaita fortificades, mes o menys grans que s’enllaçaven a través de camis que ronda que resseguien minuciosament el perfil costaner, per tal com els «llenys» més curts i amples que les galeres s’amagaven a les cales tot esperant els moments per atacar. Quan les patrulles que feien els recorreguts entre punts de vigilància donaven l’alarme, els habitants d’aquell sector corrien a amagar-se perquè hi havia «moros a la costa».
Jordi Rius