El dissabte 14 d’abril vam anar a Sant Jaume de Frontanyà per fer l’excursió a peu, la visita turística i el dinar de costum, però degut al malt temps només vam poder fer les dues ultimes activitats.

La caminada es va substituir per la visita al Museu de la Tècnica de Manresa que està situat al monumental edifici dels Dipòsits Vells, que recollien i emmagatzemaven l’aigua de la séquia. El recinte compta amb tres grans dipòsits de pedra, construïts entre els anys 1861 i 1865. Actualment allotja dues exposicions permanents, una dedicada a la historia de l’aigua a la ciutat i l’altra a la indústria de la cinteria, i encara una tercera d’itinerant.

Una vegada acabada la visita, vàrem seguir el viatge cap a Sant Jaume de Frontanyà, però abans d’arribar-hi, i tal com teníem previst, vam visitar el Santuari de la Mare de Déu dels Oms. Tot i ser d’origen medieval –construïda entre els anys 1410-1411– hi ha notícies històriques referents a diferents llegats de diverses èpoques. La construcció actual data del 1785.

Arribats a Sant Jaume, vàrem fer la visita obligada a l’església de Sant Jaume que es considera com la catedral del romànic al Berguedà: la unitat del pla, la simplicitat de la construcció i la precisió funcional fan que sigui un dels exemples més destacats de l’arquitectura romànica llombarda catalana.

Realitzada la vista ens vam dirigir al restaurant a un pas molt rapit: no només era la gana la que ens va fer correr sinó les ganes de treure’ns el fred que dúiem a sobre.

Acabats de dinar tornem a l’autocar, i cap a casa. A Barcelona ja no plovia.

Aquest cop hem sigut 37 socis, no està gents malament.

Esperem que al maig no davalli la participació

Raimon Pey