Mai tan ben dit, a la tercera va la vençuda. Les sortides previstes pels mesos de setembre i d´octubre van ser anul·lades per motius aliens a nosaltres: malt temps al setembre i previsibles talls a les carreteres motivades per la situació política actual.

Per fi, el dia 19 de novembre, la secció de muntanya va fer la sortida que havia de transcórrer per la falda del Matagalls, però en ser una cara nord, hi havia una alta probabilitat de trobat neu i plaques de gel, raó per la qual i en previsió d’accidents, vàrem canviar –per tercera vegada– la ruta preparada i es va fer una visita turística a Vic per acabar anant a dinar al lloc reservat inicialment..

Així, doncs, trenta socis vàrem iniciar el camí cap la Catedral passant pel mercat setmanal a la Plaça Major. Totes les paredes, especialment les de bolets, feien tant de goig que se’ns n’hi anaven els ulls.

La primera Catedral de Vic apareix documentada l’any 516. Durant el període d’invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n’edificà cap altra fins a la repoblació del territori d’Osona pel comte Guifré I el Pelós (886) i el consegüent restabliment del bisbat..

Actualment presenta una mescla d’estils que van des del romànic fins al neoclàssic. El campanar és romànic, el claustre i el retaule major són d’estil gòtic i la capella de Sant Bernat és barroca. De 1781 a 1803 la catedral va ser transformada i ampliada seguint l’estil neoclàssic. Ja al segle XX, Josep Maria Sert va decorar els murs i sostres de l’interior que es van acabar el 1930 i el 1931 la Catedral va ser declarada Monument Històric Artístic.

Seguidament ens vam dirigir al Temple Romà, on ens van passar un audiovisual que explicava la seva curiosa historia. El 1882, en enderrocar-se el castell romànic dels Montcada, van aparèixer integrades a les pròpies parets de l’edifici enderrocat les d’un temple romà i entre la runa se’n van trobar una sèrie de fragments del d’Ausa, del segle II. La seva reconstrucció va durar 77 anys (1883-1959), essent un dels dos únics temples romans a tot Espanya que es conserven pràcticament complets. Actualment el temple s’utilitza com a espai per fer exposició i xerrades.

Després de fer algunes compres al mercat, ens vàrem dirigir cap el Museu d’Art de la Pell (inaugurat el 1996) ubicat en una moderna construcció sobre l’antic Convent del Carme. La ciutat fou un important centre d‘adobats de pell i l’industrial Andreu Colomer Munmany gran amant de l’art i del seu ofici, completà una extensa col·lecció d’objectes d’art de pell que finalment donà a la ciutat. Cal destacar que el claustre de l’antic Convent del Carme s’he reconvertit en la biblioteca Joan Triadú.

Acabades les visites vàrem anar a dinar a Viladrau, on teníem previst el restaurant.

D’aquesta manera acabà una sortida ben descansada, tot esperant que a la del mes de gener es pugui fer la caminada, que ja toca.

Us esperem a tots.

Raimon Pey