Nova Zelanda va ser un dels darrers llocs de la terra en ser colonitzat. Pels volts del segle X els polinesis del Pacífic Central (Tahití, illes Cook, etc.), gent de mar, ja fos per disputes entre tribus o per manca d’aliments, realitzaren les primeres expedicions cap al sud i arribaren a la costa nord de Nova Zelanda, esdevenint els primers maoris.

Posteriorment ja sobre l’any 1600 van arribar els primers europeus. Abel Tasman holandès va arribar sobre l’any 1640. Més tard James Cook el 1769, expert mariner va arribar i va reclamar el territori per a la reina d’Anglaterra. Després pioners escocesos es van assentar a Dunedin, a l’Illa Sud.

Vam decidir fer aquest viatge, entre altres raons, per ser l’últim país habitat de la terra, per la seva exòtica posició (és el primer que veu el Sol). Un motiu important va ser, també, en ser país ideal per a la pràctica de trekking, i aventura.

Iniciem el viatge el dia 3 de febrer a les 12 del migdia i després de vols de 10 i de 14 hores amb transbordaments diversos, arribem a Auckland a la mitjanit el dia següent.

El primer dia visitem Auckland, la ciutat més populosa de Nova Zelanda, anomenada de ciutat de les veles per les seves nombroses embarcacions d’esbarjo. Des de l’Sky Tower s’albira tota la ciutat amb els volcans adormits del seu voltant.

La segona jornada va ser llarga: arribem a Waitomo on podem veure en les coves subterrànies on les cuques de llum il·luminen el sostre. A continuació, anem a Matamata a visitar alguns dels indrets on es va filmar la trilogia d’El Senyor dels Anells.

A Rotorua, el tercer dia, visitem els poblats maoris, amb els seus balls tradicionals, els temples de Tamatekapua,i Església de St.Faith, anglicana, així com les zones sulfuroses, aigües termals i guèisers. Una àrea geotèrmica en un país volcànic.

Al dia següent sortim cap al Parc Nacional de Tongariro. Pel camí visitem els cràters de la Lluna (Llac Taupo) amb les formacions sulfuroses i fumaroles que surten de les pedres. Seguidament admirem les cataractes Huka, de gran cabal d’aigua, son s’hi fa descens en llanxes motores. A Tongariro iniciem una petita part del «Tongariro Alpine Crossing» podent observar el famós Mont Ruapehu, Patrimoni de la Humanitat.

L‘endemà, anem a Wellngton, capital de Nova Zelanda, passant per l’estuari de Waikance, on hi ha una nidificació d’aus. Visitem la ciutat i pugem al Cable Car (funicular), per veure els jardins i las vistes de la ciutat.

Al dia següent, deixem el cotxe i l’illa nord i emprenem, si mes no, la part més excitant del viatge. Embarquem al ferry, que en tres hores i mitja de viatge, travessa l’estret de Cook amb vistes als magnífics fiords de Marlborough, per arribar a Picton, al nord de l’illa.

A Picton agafem el cotxe que utilitzem per fer la travessia de l’illa Sud. De camí cap a Nelson passem per Cullen Point Scenic Reserve. Trak, i podem gaudir de les magnífiques vistes dels fiords de Pelorus Sound, amb les seves tonalitats de blaus.La nit la passem a Nelson, i l’endemà viatgem per la costa oest, a tocar al Mar de Tasmania.

L’11 de febrer, setè dia, iniciem el recorregut per la West Coast, vorejant les platges i penya-segats del Mar de Tasmània. En arribar a Westport anem al Cape Foulwind &Touranga Bay on, després d’una breu caminada, veiem una colònia de foques. Més endavant arribem al pont sobre el riu Fox, on entrem en unes coves que, travessant la muntanya, arriben al mar.

Fent al recorregut cap al Sud, arribem a Paparoa National Park, i a Punakaki el “Pancake Rocks”, respiradors de roca en forma de pastissos superposats. Fem 50 km més i arribem a Greymont per passar la nit.

Al matí següent iniciem amb il·lusió la travessa pels Alps neozelandesos, passant per Arthur Pass. Després d’una ascensió costosa per innombrables graons arribem a la cascada Devil, (del diable) una meravella de la natura.. A Cave Stream, parem per descendir cap a una Cova Calcària de 360 m. amb aigua fins a la cintura. Més endavant, a Castle Hill Village veiem una gran formació de roca calcària: és un turó que impressiona, molt apreciat pels alpinistes. Ens endinsem pels sinuosos camins i pujades. Passem pel Llac Pearson fins a Springfield i arribem a Christchurch..

L’endemà fem turisme per la ciutat, que és la més gran de l’illa sud capital de Canterbury, amb el «tram» transport d’estil «vintage». Visitem primer la catedral, destruïda pels terratrèmols de 2010 i 2011, i després els Jardins Botànics.

En un viatge tranquil per una plana vam anar de Cristcourch a Lake Tekapo, on ens va sorprendre l’excepcional bellesa d’aquest llac, d’aigües blau turquesa per les finíssimes partícules de roca que, al llarg del temps, han baixat de les glaceres. Passem el dia passejant pels seus contraforts veient, altres llacs adjacents. Un passeig espectacular i molt emocionants

Ens aixequem abans de l’alba per exigències d’itinerari per anar a un «trek» pel Mount Cook. Primer arribem a l’estany Pukaki, on s’albira al llarg la muntanya tot i que a aquella hora hi ha bastants núvols.

En dues hores arribem al poble Aoraki, on hi ha l’«Old Mountaineers Café», lloc sortida per les llargues rutes d’aquells llocs dels Alps. Nosaltres ens dirigim a l’«Hooker Valley Track» que ens portarà a l’Hooker Glacier, des d’on s’albira el Mont Cook. Durant més de 3 hores vam caminar pels 5 Km. que ens separen de la glacera. En arribar, s’aclareix el dia i veient amb claredat el Mont Cook (3.764 m). Un espectacle fascinant.

Deixant enrere el llac Pukaki arribem a Wanaka, població d’esbarjo, sobretot per tota l’amplada del no menys preciós llac.

Al dia següent, a Wanaka, prop del Mount Aspiring (3.033 m), vàrem passejar per la riba del llac gaudint de les vistes i dels esports nàutics que hom hi practica. Poc després arribem a Queenstown, situada al nord de l’immens llac Wakatipu, centre internacional d’esports d’aventura.

Per obtenir la millor vista de la ciutat i del llac pugem per la Gondola SkyLine, directe al punt més alt de la muntanya on descobrim una vista immensa i inigualable. A la tarda continuem el nostre viatge a Te Anau, punt de partida per a Fiorland National Park.

Ja al sud, el dia següent la nostra intenció era anar al Milford Soud, però un despreniment ens va barrar el camí raó per la que vam optar per fer «trekking» per Fiorland, prop de l’estany de Te Anau, fent una part del Kepler Track, durant quatre hores, entre la zona selvàtica de Fiorland.

A la tarda vam aprofitar per anar a veure el camí que va a Milford Sound i arribar als Llacs dels miralls. Els petits panells de la carretera indiquen les millors vistes sobre les muntanyes d’Earl. Un bon lloc per estirar les cames.

El següent dia, vam emprendre el viatge cap a Dunedin. Durant aquesta ruta vam veure una exposició de trens i avions. En arribar a Dunedin ens dirigim a la península d’Otago, visitant el Castell de Larnach. Més tard fent visita turística a la ciutat, de marcat origen escocès, vam veure la Catedral, l’edifici del Tribunal de Justícia i la famosa estació de tren, amb la seva torre del rellotge..

L’últim dia vam anar a veure la platja de Moeraki Boulders, de grans pedres esfèriques, i tot caminant més amunt arribarem a la reserva de Blue Penguin Colony, on vam veure una colònia de lleons marins. De tornada ens preparem per fer les maletes, i tornar a Barcelona.

El dimecres 19 de febrer ens dirigim a l’aeroport de Dunedin per agafar col cap a Auckland i d’allà cap a Dubai i finalment cap a Barcelona, on vam arribar a les 12:50 hores del dia 20 de febrer 2020.

Joan Almirall – Rafael Rosa