Com cada any la sortida del mes de desembre ha estat dedicada a la trobada pel Dinar de Nadal.

Malgrat algunes baixes d’última hora, enguany hi han participat 37 persones, la majoria de les quals socis del Club amb alguns amics i familiars.

La part cultural de la sortida va ser una visita guiada a la Cartoixa d’Escala Dei, al terme municipal de la Morera de Montsant, monestir fundat al segle XII per Alfons el Cast.

En primer lloc ens assabentàrem que el nom de «cartoixa» correspon a un orde monàstic medieval contemporani dels benedictins i dels seus derivats, els cistercencs, tan importants tots ells per a l’expansió de la Catalunya nova (segles XI i XII).

La major part d’aquesta expansió es produí ocupant espais de frontera amb els àrabs, creant primer un monestir a qui el rei donava les terres properes per a que fossin poblades per pagesos sota règim feudal. D’aquí que el nom de la comarca que vam visitar es digui «Priorat», és a dir, les terres del Pare Prior del monestir.

La diferència principal entre l’orde cartoixà i els altres esmentats, és que el primer era de tipus contemplatiu, és a dir de meditació i silenci. El rang superior d’aquests monjos, anomenats «pares» perquè havien estat ordenats sacerdots, vivien separats i en solitud, com a ermitans. Les cartoixes requerien, doncs, una gran extensió de terreny, per permetre als monjos viure bona part del dia aïllats a les seves cel·les individuals on hi feien fins i tots els àpats. Només es reunien, en silenci, per a alguns oficis litúrgics. Amb aquest tipus de regla s’entén que no fessin apostolat fora del monestir.

Un segon rang de monjos eren els anomenats «germans», els quals feien algunes feines manuals amb escadusseres sortides a l’exterior, destacant la farmàcia, que subministrava remeis tant als propis monjos com a la resta de la població. Els àpats, frugals com els dels «pares», es feien en comú a la sala anomenada refectori.

Finalment, els «llecs» eren els encarregats de sortir a l’exterior per adquirir les matèries bàsiques per a l’alimentació, farina, ous, algunes carns, etc.

El conjunt d’edificis va tenir una sèrie de modificacions i ampliacions des dels seus orígens fins al segle XVIII, raó per la que es poden observar diferents estils arquitectònics.

Ja en ple declivi, els monjos van saber que s’havien produït arreu de Catalunya diversos aldarulls i que la gent dels pobles havien incendiat monestirs, raó per la qual varen abandonar aquest conjunt d’edificis.

Les «desamortitzacions» de Godoy primer, Mendizábal després i finalment Espartero i Madoz, que tan ruïnoses foren per a l’Estat que no recaptà ni de lluny els que esperava, posaren tots els terrenys circumdants en mans de quatre terratinents. Els edificis foren enrunats i no va ser fins el 1990 que les famílies propietàries van cedir el que quedava del monestir a la Generalitat que inicià un procés, encara en curs, de desenrunament i restauració de l’antic monestir.

Després d’aquesta interessant visita, vàrem procedir a l’objectiu del dia: el Dinar de Nadal, que va ser de la satisfacció de tothom.

Només ens queda desitjar-vos a tots un Bon Any 2022

Jordi Rius