La crònica d’aquest viatge que aquest any ha reunit a 33 socis i simpatitzants del Club pot dividir-se en tres etapes ben diferenciades:
- Dolomites, camp base a Cortina d’Ampezzo
- Tirol del Nord, camp base a Innsbruck
- Baviera, camp base Füssen
Durant el llarg camí del primer dia, amb parada a la ciutat de Trento, vàrem observar les grans extensions de vinya que produeix el vi amb DO Trentino. Més endavant i ja a les valls dolomítiques, una densa nuvolada i un fort xàfec van aigualir els ànims de tothom, temps que, afortunadament, la resta del viatge es va aclarir i vàrem gaudir d’una meteorologia espectacular.
Les Dolomites duen aquest nom en honor al geòleg francès Deodat Gratet de Dolomieu (1750–1801) que en va descriure la composició geològica bàsicament carbonat calci però amb un fort percentatge de magnesi que dóna la peculiar coloració a les muntanyes en funció de l’angle d’incidència solar i les característiques tarteres i torrents blancs.
L’autocar que ens va acompanyar tot el viatge seguint una carretera ben revirada i amb una forta pujada en va dur al peu del Lagazuoi (2800 m.) on ens esperava el telefèric que ens apropà al cim, des d’on vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars tot trepitjant una mica de neu.
De baixada, ens traslladàrem al llac Misurina amb els no menys espectaculars cims de Lavaredo com a teló de fons. Acabàrem la jornada amb una tranquil·la passejada per San Càndido i la seva església envoltada d’una sagrera on actualment hi ha un cementiri curosament tractat pels familiars.
Tot travessant el pas de Brenner per arribar a Innsbruck vàrem continuar veient vinyes, però aquesta vegada en camps a les faldes de les muntanyes amb una inclinació espectacular i que en algun cas vam veure treballar, tant a ma com amb tractors.
Innsbruck és la capital del Tirol austríac i aquí vam visitar el seu conegut centre històric amb la característica «Teuladeta d’or». A destacar que en aquell reduït espai hi havia una instal·lació atlètica que formava part d’una competició multidisciplinaria. Després de la visita a la ciutat, vàrem presenciar les competicions de salt de llargada i de salt de perxa que, dit sigui de pas, no es podien comparar amb les competicions especialitzades.
En un entorn alpí més suau que el dolomític, vàrem fer una travessia pel llac Achensee tot acabant el recorregut a una població de nom, si més no, curiós: Scholastika que és el com s’anomena l’ensenyament teològic i filosòfic medieval.
Acabàrem el dia amb visites a Rattenberg i Alpbach amb les cases de fusta de copiosa ornamentació floral.
Comença la tercera part del viatge amb les visites a Mittenwald i Oberammergau amb els edificis curosament decorats tant amb personatges de conte com amb escenes bíbliques. Casualment la visita a l’església de Wies, on es venera un Crist miraculós, ens va lliurar d’un xàfec que ens hauria remullat del tot.
Visita cronometrada al típic i tòpic castell de Neuschwanstein, somni inacabat del rei Lluís II de Baviera, on tinguérem tres opcions per arribar-hi: a peu: prop de mitja hora de forta pujada; amb un a autobús que escurça la pujada i finalment, amb carruatges que deixen pràcticament dalt de tot. Pel retorn a l’autocar es van alternar i/o repetir les tres opcions: a peu, en bus o en carruatge. Després de dinar visita, també cronometrada, al Palau de Linderhof fet a imitació del de Versalles.
Per acabar, visita a Munich, capital de l’Estat lliure de Baviera, començant pel Palau de Nymphenburg, els carrers on s’inicià el moviment nazi, la Nit del Vidres Trencats, per acabar a la plaça de l’ajuntament, las famosa Marienplatz on, com a punt final d’aquest viatge, vàrem assistir als moviments de les figures de la façana de l’ajuntament al só del conegut carilló..