Inici activitats.
A finals de març de 1947, al barri del Raval de Barcelona, un grup de joves van fundar una entitat excursionista a través de la qual canalitzar el seu entusiasme per la muntanya. Així va néixer “Amics de la Muntanya” també coneguda per la sigla AM.
En intentar inscriure’s a la Federació de Muntanya van començar a sorgir les dificultats per tal com en aquella època -i encara avui dia- es considerava l’activitat de l’excursionisme com a fonamentalment nacionalista1. Això va provocar dificultats de tot tipus fins a l’extrem d’haver de tancar el local social “por orden terminante de la Superioridad”, segons consta a la “Enciclopedia General de los deportes” editada a Madrid l’any 1954.
En aquest moment l’entitat comptava amb uns setanta-cinc socis, molt actius, que van decidir crear el Club d’Esquí Puigmal l’any 1951 i afiliar-se a aquesta Federació, menys sospitosa de catalanitat.
Per a situar les coses en el seu context socio-polític, cal esmentar que donades les edats dels fundadors, molts dels quals eren menors d’edat -llavors era als 21 anys-, les primeres juntes directives, tant de l’AM com del Puigmal, estaven formades pels pares dels excursionistes.
Així mateix, en aquesta primera època el Club es constata una manca de dones a les llistes de socis de l’entitat –tot i la seva participació activa-, ja que per a admetre-les, calia que haguessin fet el Servicio Social de fort contingut falangista, tot i que participaven com a acompanyants en les diferents activitats organitzades.
Més endavant el Club es va incorporar també a la Federació de Muntanya, ja que en procedir d’una altra Federació esportiva no hi havia inconvenient en afiliar-s’hi.
El fet de pertànyer a la Federació d’Esquí obligava a participar en competicions i curses de descens entre els diferents clubs federats i a col·laborar en l’organització, cronometratge, etc. en el cas de curses internacionals.
Màxima activitat al Club.
Des del seu inici fins a mitjans dels anys 60 l’activitat fou intensa, tant en la seva vessant inicial de muntanya, com en les activitats d’esquí, escalada i espeleologia amb les associacions federatives corresponents.
Com a demostració d’aquestes activitats, s’ha de constatar que una de les vies d’escalada al Cavall Bernat (Montserrat) duu el nom “Puigmal” per les persones que la van fer per primera vegada i pel suport logístic que va aportar el Club.
Per altra banda, les diferents seccions participaven en nombroses curses i competicions, tant a nivell social com a nivell federatiu i organitzaven cursets per iniciar nous aficionats. Cal destacar que algunes d’aquestes activitats tingueren un ampli ressò, com ho demostra una curt reportatge en els noticiaris de l’època2.
Disminució activitat social.
A mesura que augmentaven els compromisos familiars dels seus components, principalment en anar casant-se i tenint fills, ja que les diferències d’edat -i de vegades d’aficions- entre els membres del nucli familiar no permetia fer les sortides que es feien anteriorment, la major part dels socis del Club va anar reduint la seva presència en les activitats socials.
Com a element addicional, a mesura que es va anar introduint els automòbils utilitaris a la societat, van anar minvant les sortides col·lectives en tren i, per tant, va disminuir la necessitat d’anar al Club a fer el grup de sortida, les combinacions de bitllets amb “quilomètric” per abaratir preus, etc. ja que això deixava de tenir sentit.
Malgrat tot, un reduït grup de socis van continuar fent sortides, fent reunions, imprimint modestos butlletins d’activitats, etc. i, sobretot, pagant les quotes corresponents per a mantenir el local, l’afiliació federativa i permetre d’aquesta manera la continuïtat del Club.
Segons destaca Francesc Roma Casanovas a la seva tesi sobre l’excursionisme citada anteriorment, hi dos tipus de clubs: els que han mantingut el seu nombre de socis, per tal com les seves seus estan en poblacions o barris on no hi ha hagut massa canvis en els seus estrats socials i per tant han mantingut l’afició pels esports de muntanya i aquells que les seves seus estan en barris o poblacions que han perdut població, sigui quin sigui el motiu o o els que estan en nuclis amb importants canvis demogràfics -com és el cas de la nostra entitat- que han fet que molts dels seus veïns i veïnes no participin de la cultura excursionista que històricament s’ha desenvolupat al nostre país.
Ressorgiment.
Ben avançada la dècada dels 90, amb motiu de 50è aniversari del Club, d’entre els socis encara actius, sorgí la idea de contactar amb els antics companys i en la mesura que els fills i les obligacions familiars ho permetien, aquests van tornar a donar-se d’alta, a reunir-se i a fer sortides com en les primeres èpoques, en el ben entès que les condiciones físiques no eren les mateixes, i per tant les sortides havien de ser més moderades.
Aquesta situació d’activitat inicial, època de mínims i retrobament posterior també s’havia produït en d’altres Centres excursionistes. En desaparèixer el Centre Gimnàstic Barcelonès, per raons d’amistat, el components de la seva secció de Muntanya van donar-se d’alta al Club integrant-se en les seves activitats.
En una de les trobades amb motiu del 50è aniversari, es va iniciar espontàniament una cantada de les cançons que tothom, amb més o menys fortuna, recordava. D’aquí va sortir la iniciativa, per part d’una professora de música sòcia del Club, de formar una Coral amb objectius més ambiciosos. Aquest grup de cantaires funcionà durant uns anys fins que, per raons diverses, en no tenir prou components va desaparèixer com a tal.
Fruit d’una inquietud cultural dels components de l’entitat, com a complement de les opcions que són el fonament del Club, es va crear la secció de teatre que dugué a terme una desena de representacions entre el 1993 i el 2005.
Darrerament, continuant en aquesta línia, s’han iniciat un seguit d’activitats de tipus cultural. Així, ens hem dotat d’una discreta Biblioteca, on es pot utilitzar el servei de préstec de llibres; s’organitzen sessions de comentaris sobre els llibres que proposa la persona responsable de l’esmentada biblioteca i periòdicament s’organitzen sortides a museus, teatres, concerts, etc.
Aproximadament des de l’any 2010 hi ha una nova secció: amb el suport d’una reconeguda agència de viatges, s’organitza una sortida anual col·lectiva a l’estranger. Aquesta activitat inicialment pensada per al membres del Club, ha aportat un bon nombre de nous socis que, òbviament, també participen en la resta d’activitats socials.
Finalment, seguint una antiga tradició de l’entitat, trimestralment es publica un Butlletí on hi figura el calendari d’activitats previstes, les cròniques de les darreres excursions organitzades, ressenyes activitats culturals, sortides dels socis així com diverses notícies que interessen a la massa social.
Com es pot veure, aquest Club, que en el transcurs de la seva història es calcula que hi han passat uns 2200 socis, essent el cens a final del 2013 d’unes 130 persones, està ben viu.